M’estimaràs més si et deixo veure el fons de la meva ànima?
Conèixer totes les meves flaqueses, les pors, les baixeses més inconfessables, em farà més valuós als teus ulls?
Val la pena no ser del grapat?
Que és més patètic esforçar-se per no desentonar o l’inrevés. És a dir, per destacar? Segurament ja plantejar-s’ho, ho és bastant. Actuar i no ser un mateix és bastant trist.
Però, qui és un mateix?
Qui ho sap?
Quan ho ets?
Pots fluir, deixant aflorar els teus sentiments, lliurant-te a l’atzar sense cap mena de prudència, sense cap màscara?