Voltant..

Vaig llegir un post que deia que:

el repte de la vida adulta és conservar l'idealisme quan ja s'ha perdut la ingenuïtat

I que aquest, era el lema d'en Bruce Springsteen, el Boss(sic).
Ara que hi penso, si li agrada que l'anomenin així, deu ser un idealisme un pel rar. En fi...

Sense haver-la exterioritzat mai, ni haver-la plasmat per escrit, aquesta idea sempre ha romàs latent al meu subconscient; discutint sobre els grans temes (immigració, racisme, lluita de gèneres, armament, etc.), la meva postura, normalment, ha estat defensar la idoneïtat de no oblidar la nostra mirada d'infants, les ensenyances de l'escola, de la família, dels llibres... Per bé que molts cops no puguem fer-hi res, que ens sentim amenaçats i vulnerables, i hàgim d'actuar a contracor, no podem cometre l'error de legitimar les nostres renúncies...

Però fa temps que no participo en els grans col•loquis. Evito, especialment, els que es fan després d'un àpat... Tothom vol dir la seva, ningú s'escolta els altres, i les conclusions solen ser força decebedores. Un exercici estèril.

Tot això és culpa del programa aquell d'en Puyal, la vida en un xip. El seu llegat ha estat nefatst...