Lunedi

Dilluns un altre cop.
I si, també estic llaçat de currar el capde...
Però és un cansament que omple, perquè desconnectes de tot i de tothom.
Què diferent d’aquesta feina que tinc! Ara que ben mirat qualsevol ocupació deu ser igual al cap de vint anys...
Quin dilema, vivim per treballar quan només hauríem de treballar per viure... Perquè n'esperem molt de la nostra feina. Per bé que quan no en tenim la idealitzem, estar ocupat no és la panacea a totes les inseguretats, insatisfaccions, etc. Això si, ens situa. És el pal de paller de molts de nosaltres. Ens aclareix quin lloc ocupem en l’entramat social, encara que puguem no trobar-nos-hi massa còmodes.
Només així s’entèn l'angoixa que pateix qui la perd, adhuc ara, que n’hi ha a dojo i no falten ofertes...


PD Break radikal

Quina gràcia la “publicitat” del Primavera Sound:
http://www.youtube.com/watch?v=vb8zBURUfxE
i la del summercase... encara és millor!
http://www.youtube.com/watch?v=ZQpkNzOaHBo