Si tal com diu la dita xinesa (?) abans de morir has d’haver tingut un fill, plantat un arbre i escrit un llibre, ja dec ser més a prop de poder traspassar el llindar dels vius ben tranquil.
Ahir vaig plantar un arbre, una magnòlia concretament. No he trobat enlloc cap descripció del requisit mínim d’arbre que es demana; ben mirat una planta de Maria mascle també hauria de servir, perquè mira es fan grans...!
També deu ser important –no fugim d’estudi-, pel transplantament (és més exacte!) que l’arbre sobrevisqui.
Ja us en faré cinc cèntims... de moment és aventurat fer conjetures.
Puc afirmar rotundament, això si, que implica molta menys dedicació i implicació emocional que tenir un fill.
Pel que fa el llibre... de fet mai he anat pel món amb tots els deures fets, no veig perquè hauria de començar ara!!
2 comentaris:
Aguanta, aguanta, però amb prou feines!
Ahir vaig veure que té una fulla que s'asseca, però la sogra, que hi entén, diu que viurà.
Vinguent de qui ve, però, l'afirmació sembla una sentència!!
Doncs sembla ser que l'haurem acampat!
Haig de pensar a fer-m'hi una fotografia per plasmar el pas del temps. Concretament la meva devallada a la decrepitud mentre la planta arriba al seu zènit.
Publica un comentari a l'entrada