Acabo de llegir una notícia a yahoo.com que m'ha fet gràcia -per dir-ho suau- i a més gira al voltant d'una idea que ja fa dies que ja em voltava pel cap.
Diu, cito literalment, Bruselas insta a que los inmigrantes vengan, trabajen y se vayan,i explica -fent-ho molt planer- que la idea seria ser estricte amb la immigració il·legal per afavorir la immigració legal. Com si això fos tan fàcil, i no s’hagués provat fins ara!
És lamentable, perquè a primer cop d'ull, em sembla pura demagògia. Legislació d’aparador, vaja. Llueix, però és inoperant per la dificultat de la implantació, gairebé faraònica.
Per actuar contra la immigració il·legal, crec, enmig de moltes consideracions, cal sobretot actuar al país d’origen –i no em refereixo només a la repressió policial que es pugui exercir per eradicar màfies que es beneficien del tràfic i de la desesperació humana.
La meva percepció és que la solució, si és que existeix una sola solució, segur que no es podrà enunciar amb una senzilla oració, sinó que serà un bon totxo de text, ben ple de juxtaposicions, frases subordinades i coordinades: copulatives, distributives, disjuntives i adversatives i totes les estructures sintàctiques que sigueu capaços de recordar.
M’ha cridat l’atenció poderosament perquè la notícia feia esment que una de les motivacions de la iniciativa que, llisa i planerament, consisteix en instar als països membres a donar visats i un cop resolt el buit laboral “facilitar-los” la tornada a casa, es que varis països en vies de desenvolupament acusaven Europa de propiciar la fugida dels millors operaris, i robar-los els millors cervells. Certament és una putada pels països en qüestió, i en part és un aspecte més que retroalimenta l’endarreriment, però, d'altra banda, dubto molt moltíssim que aquesta sensibilitat sigui la que motiva que la pesada maquinària política europea es posi en marxa.
Molts cops, veient el munt de joves d’origen presumptament magrebí, d’un tram d’edat –tan concret- que va des dels vint-i-pocs fins els trenta-curts que pul·lula per les ciutats i pobles del nostre país, em pregunto que deu passar a les seves ciutats, els seus pobles. Una generació es deu haver perdut a molts llocs. Aquesta és l’altra cara de la immigració... la que pateixen els que no es mouen. Poques oportunitats els hi deuen quedar als que no venen a Europa! Això ha d’afectar-los per força. Famílies destrossades. Relacions sentimentals impossibles. Cultura postergada. Economia depenent...
Un llast massa gran per països que no s’ho poden permetre...
1 comentari:
Ara ja no hi ha volta enrera. Tota aquesta cultura de la falsedat, l'egoisme i el vestir-ho d'humanitat va començar a mitjans o inicis dels seixantes. Ara ja és irreversible. Unicament si el turc Alí Mehmet Agca hagués encertat el seu objectiu, i en comptes del Papa l'elegit hagués estat Bob Dylan podriem parlar d'un possible món millor.
Publica un comentari a l'entrada