PS '07

Van ser dos nits al final.
Hi vaig anar dijous i divendres.
Poc amortizada l'entrada? Potser si, però anar i venir és molt cansat i un dia més ja m'hagués ratllat.
Molta fred quan es girava la marinada, que va trastocar les ànsies exhibicionistes de més d'un@. La passarel·la ha arribat a l'indie, si és que ja no hi era, i amb força!!
Un nou emplaçament, el del fòrum, més encertat o més convenient que no pas el poble espanyol. Sobretot per l'accés, l'aparcament i l'aforo. No tant per la calidesa, ni per la qualitat del so...
Alguns problemes greus de solapaments entre escenaris, que de cara a altres anys caldrà que solucionin els organitzadors...

Conclusions d'un festivaleru que frega els quaranta:
Importantíssim! Estalviar-se cues, encara que sigui a cost de no ingerir cap substància durant una bona estona.
Situar-se a prop de la torre de so; per alguna cosa qui té la paella pel mànec és alla dins.
Si has d'estar molta estona en un mateix escenari, buscar un punt elevat, si pot ser que cobreixi el requeriment anterior, i si és assegut encara millor.
No cal fer-se fan, una setmana abans de cap grup, perquè a vegades vas a cegues i acabes gaudint més amb els desconeguts, que no pas amb els que t'has "estudiat". No ho dic per aquest any... que hi havia un farciment tan espectacular que es feia difícil innovar.
Els concerts s'han d'evaluar en fred, i en plenitud de condicions físiques i mentals...


Grups que vaig poder veure, sencers o en part:

Dijous

1. Herman Düne. Que fàcil és tenir una banda i pujar a l'escenari... i tocar la fibra. Sense cap esforç aparent van desgranar un grapat de bons temes, ben interpretats, amb simpatia. Els hi va sobrar escenari, i l'horari era una putada!!
2. Za (mentre feia cua per comprar tickets). Molta, però molta fressa!!
3. Elvis Perkins. Molt accessible, però sense capacitat de sorprendre... Va entrar bé, i no va carregar, que ja és molt.
4. Smashing Pumpkins. Eren l'últim grup que havíem de veure dijous. Mal ubicats al començament, més enllà de la torre de so, la música fluctuava -no sé si pel vent- i es feia difícil prestar atenció. Val a dir que van començar amb temes d'un nou treball, una peça que ella soleta durava 15 min., que gairebé ningú coneixia i que fins que no van posar-se a revisar vells hits, no vaig entrar al concert. Això i que varem tirar endavant i més ben situats la impressió era ben bé una altra. Curiosa la indumentària també. He llegit alguna crítica que parla d'un Billy Corgan que només venia a cobrir l'expedient. No sé què dir. És fàcil ser crític. Mires cinc minuts i te'n tornes a la zona Vip a liar-la... Jo només puc dir que vaig veure'l tocat pels aplaudiments.
5. White Stripes (2 cançons des de dalt de tot). Es solapava el so amb el dels Fuyija&Mijagi, que tocaven al cd drome. Si l'endemà no hagués hagut de treballar, un concert per no perdre's. Tothom en parla bé. Bona decoració i millor actitud. Llàstima!

Divendres

1. The Rakes (5 min.) sc
2. Blonde Redhead. Tenia moltes ganes de veure'ls. Crec que va fallar estrepitosament el so, almenys durant bona part del concert. Llàstima perquè són un grup diferent. Molt bons.
3. Black lips (1/4 de concert). Força ninyatus, pero van acabar contagiant tothom. Anaven un pel passats. No serà casualitat que després d'ells començessin els problemes de so, amb el micro que el baixista va maltractar a coces...
4. Band of horses. Rebotats pels problemes amb el micro, va arribar a etzibar-nos: " ja veig la manera de fer espanyola..." Amb un repertori curtet, crec que només tenen un disc, van defensar-se prou bé. Son grans, i s'hi faran molt més. Dels que valdrà la pena no perdre la pista.
5. Modest Mouse. Després de tres o quatre anys vigilant la seva web a veures si s'acostaven a tocar per aquí, què puc dir? Doncs que vaig "desganyitar-me" la veu, bramant com un beneït... que vaig aplaudir, ballar, xiular, etc. Van tirar sobretot dels dos últims discos -dimecres vaig enterar-me'n que venien a presentar "We Were Dead Before The Ship Even Sank"- però no em va importar gens ni mica. Tampoc el fet d'estar sentat tot el concert. Ni que el so, les primeres cançons, ofegués la veu de l'Isaac Brock. He llegit que molta gent els hi retreien no haver estirat més de discos antics, essent el primer cop que tocaven aquí, però és que els concerts d'una hora ja ho tenen això... i més amb ells que tots els seus temes duren sis minuts com a mínim.
6. Low. Bons. I aquests si que van sonar bé. Molt minimalistes. Veus ratllant la perfecció. Llàstima de l'hora que era, i de què tothom prenia forces per veure...
7. Built to Spill. LA GRAN DECEPCIÓ!! D'acord que només començar el micro va tornar a fallar. No sé quin ambient es deuria respirar al backstage (pels problemes de so, els problemes d'aforament de l'escenari atp, etc.). El cas és que els vaig trobar apàtics... molt limitats! En cap moment vaig, ni tan sols, vislumbrar la xispa que els hi atribuia pels discos seus que he escoltat... quin greu!

Demà penjo fotos de "modelitos"...