Doncs si! TXapo l’enano...
Fa dos anys, amb la intenció d'aprendre'n el funcionament, vaig obrir aquest humil racó a l'intenné, i tinc clar que no cal que insisteixi (però ho faig!): podeu creure’m: quan dic humil, no és cap falsa modèstia!
La meva intenció, la inicial, era saber de què anava allò que tothom parlava! Malauradament el projecte, si es que se’n pot parlar en aquests termes d’un bloc com aquest, va néixer coix, o millor dit encara: va ser un avortament!!
Inicialment hi vaig abocar escrits que ja tenia guardats al PC: anades de l’olla, recollides gràcies a la immediatesa dels processadors de textos, i reculls de posts publicats, a varis fòrums, ja fossin opinions o relats. O sigui, que el bloc en si, no tenia cap més nexe entre els seus posts, que el fet d’ésser publicats pel mateix pelacanyes... vaja, que no era un bloc temàtic, però tampoc seguia cap estructura que expliqués a algú que entrava per primer cop –ni les vegades successives, em temo- qui era que escrivia, i què pretenia expressar.
No tot és tan científic a la vida, ho sé!, i alguns dels blocs que llegeixo, i que més m’agraden, no estan tan lluny d’aquest desplantejament.
Al cap de poc, per fets que tampoc em ve de gust explicar en profunditat , vaig decidir depurar-lo, esborrant tot allò que em pogués identificar... Només diré que els foros (o fòrums, o fors), com els xats, etc. són un gran invent, potser el més innovador dels nostres temps. L’essència del ciberespai!: conèixer gent des de casa o des d’on sigui... anonimat -si el vols- per intercanviar opinions, aprendre, etc. Com ja he comentat alguna vegada amb amics, aquestes, que són les característiques que ens els feien més atractius, han esdevingut, potencialment, si més no, temptacions massa grans per molta gent rància, reprimida, frustrada, per vessar-hi un munt de complexes, i mala bilis...! I parlo en propietat, perquè jo mateix puc reconèixer-me en aquests paràmetres...
El cas és que, em sembla absurd continuar amb un bloc en el qual no crec, ni m’agrada massa. Me’l rellegeixo, i tot i que pugui acceptar que puc trobar-hi algun passatge que reconegui infinitesimalment inspirat, no trobo l’energia ni la força necessària per continuar-lo...
Les vacances, que també ho han estat de bloc, m’han donat la perspectiva necessària per fer el pas; d’altra banda, cal que reconegui que ja fa temps que meditava si valia la pena seguir...
Renaixeré en algun altra banda, d’això n’estic convençut, i procuraré que sigui amb un leitmotiv més clar... malgrat que tampoc m’obsessiona... si ha de ser serà, i sinó doncs no!
Un plaer.
3 comentaris:
Tot i que hi ha motius teorics i reals suficients per creure que internet fa el mon més gros.......... també n'hi ha forces per creure que el fa més petit. La creació de clans de combat en "debats", per exemple n'és un cas evident. Exemple de com un mon cada vegada més reduit habita en certs cervells. Que si el "XXX ha dit això quan l'altre dia deia a allò altre" i "tu l'altre dia deies això al tonti de torn....", que recorda a la vida d'un carrer de barriada de poble de muntanya, sincerament. El cas dels blocs, crec , en canvi , obeeix a les ganes d'escriure, netament, aparentment a favor d'un , no en contra de res o ningú....... i potser no cal buscar coherència literal, argumental o filosofal, perquè per això ja tenim als blocs de gent com Terricabras, Raphael, Bob Dylan o Jesus Ordovàs ( per posar exemples dispars ).
Simplement pensar que son més d'un i dos els lectors que en algun moment o altre cauen en algun article escrit. A partir de la més remota i extranya paraula de busqueda. i Aquells cinc, dos o quatre minuts que estan llegint, son la nostra contribució filantropica al món de les sensacions col.lectives. Al de la bondat o la maldat, a allò que alguns anomenen estat d'anim col.lectiu.
O sigui que manca de coherencia i de temàtica concreta, no és acceptat com excusa. Li queda encara un altre intent.
Perdona que no hagi respost abans, però he estat uns dies fora... d'òrbita!! Es reconfortant saber que, almenys a tu, et contraria que tanqui. Tranquil! Només és que m'estic donant un respir. Redissenyant-me.
M'agrada molt la idea de contribuir filantròpicament al món de les sensacions col.lectives.
Home.... qui no s'ha deixat portar alguna vegada pel presumpte desanim quan despres de dies de fer un escrit, veus que no hi ha cap comentari. Més que res perquè tenim molt posat dins del cap que internet es interactivitat i tal.... però si ho mires bé, una evaluació basada en volum de respostes és una gran tonteria. això seria reproduir els canons actuals del medi televisiu... o del medi escrit ( a més sencacionalisme més lectures i reaccions). Però evaluar en quina mesura un escrit ... una sensació provocada en un extern (lector anonim)altera la seva dinàmica encara sigui en petita mesura i de quina maenra això canvia la cadena d'esdeveniments que ens interelaciona a tots els homes dones, animals i bob dylans...... Aquest mesurador no existeix.... però si existís estic segur que les notes més altes les donaria als textos amb voluntat filantropicament constructiva. Bé, almenys aquest es el raonament que jo m'he fet a mi mateix i m'he autoconvençut. Te l'exposo per si et serveix d'alguna cosa.
Publica un comentari a l'entrada